El Carnestoltes

L’origen del Carnestoltes es perd molt enllà en el temps. Actualment la celebració d’aquesta data ha quedat reduïda a la Rua de Carnaval i al fet de disfressar-se. Però... què més amaga el Carnestoltes?

El Carnestoltes o Carnaval, celebrava primigèniament la imminent arribada de la primavera. L’alegria davant del renaixement de la naturalesa i la fi del cicle hivernal es manifestava amb un seguit de festes en què els protagonistes eren la disfressa i la rauxa, en una barreja de diversos elements pagans, grecs i romans.

Amb el temps i davant la impossibilitat d’eradicar aquests costums, la religió cristiana es va veure obligada a adaptar aquesta festa tot introduint-hi un nou element: el Carnestoltes esdevé l’avantsala de la Quaresma (un període de set setmanes de dejuni i abstinència), i durant aquesta festa són permesos tot tipus d’excessos, sobretot la golafreria i la crítica al poder establert, que en els dies posteriors seran estrictament prohibits.

Així doncs, el Carnestoltes durant segles ha estat un període en què les autoritats es prestaven amb més o menys disgust a un joc en què les normes eren constantment transgredides. Un joc caracteritzat per festes extremes, col·lectives i animades, en què s’instaurava momentàniament el món al revés i es feia befa dels poders públics, a mode de vàlvula d’escapament més o menys controlada.

Dijous 19 de febrer: dijous Gras o Llarder (També conegut com a Dia de la truita)

Tret de sortida de les festes de carnaval al territori català. El seu origen es vincula a la vida de pagès. En aquells temps, l’estructura social es fonamentava en la comunitat, que sortia en grup al camp per celebrar l’arribada del Carnestoltes tot menjant coca de llardons i botifarra d’ou per berenar. A Mallorca menjaven ensaïmades farcides amb sobrassada i codonyat.

Les festes de Carnaval es caracteritzaven arreu per un consum excessiu de carn de marrà. I és que el Dijous Gras marcava la fi d’un bon període d’alimentació grassa, iniciat amb la matança del porc, per Sant Martí, i seguit del Nadal. Al febrer, el rebost s’havia buidat força, però quedaven encara llardons (el que resta del llard del porc un cop fregit i extret el seu greix) i botifarres. La qüestió era, doncs, afartar-se d’aliments greixosos per preparar- se per a l’abstinència de la Quaresma.

extret de la pàgina web del restaurant Terra d'Escudella (barri de Sants)