divendres, 9 d’octubre del 2009


d'ara fa un any a l'avui
El verd arriba pel camí de les sargantanes, que davant aquest segle de canvis i temps movedissos, es mouen rèptils, retornant a la terra que les ha nascut. De moviments ràpids i vida amotllada a tota maltempsada, sobreviuen pels segles dels segles amb la força de la terra i l'aventura de la urbanística selva. Corren per combatre els éssers malfactors entre ziga-zagues i emboscades als enemics: aquest és el camí. Si s'ha de combatre, la mort es venç amb verd, amb foc i amb un cel d'il·lusions falses, però il·lusions. Les mentides netes de supervivència. Escapolir-se amb sang calenta i una dutxa d'aigua freda en arribar a casa, el niu dels immortals: som aborígens. Som sargantanes.


Laia Carreres ( la meva ànima bessona)


1 comentari:

Aixumorà ha dit...

Martí...
quina sorpresa!! Espero que vagis seguint les sargantanes al seu pas, el nostre, la calidesa de la dutxa freda en arribar a casa i la fredor dels ulls trencats en aquests temps movedissos.
Ànima!