dimecres, 7 d’octubre del 2009

Oh Mediterrani, dona'm un bocí de la teva ànima...
...no, no fa falta. ja fa temps que la tinc.
...la llàgrima torna, serenament, a endinsar-se al seu mar...
Publicat per a

1 comentari:

Anònim ha dit...

si senyor. Pensava que mai arrivaria el dia que mencionaries el teu Mediterrani? ja era hora nen. una gran abraçada des de Girona.

Joan

9 d’octubre del 2009, a les 9:25

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)