Amunt molt amunt
No al cinquè pis envoltat d’art i de fum,
molt més amunt.
Allà on les estrelles il•luminen a gent com tu i jo
Els esgarrapa ànimes, els assertius, el romàntics
que saben llegir més enllà d’un gest, d’una mentida, d’una por.
Ahir t’escoltava i recordava la olor de la manta amiga.
Em parlaves de nusos que el cel i els astres desfeien cada nit en la profunditat.
Avui m’he llevat i t’he vist acceptant la teva pròpia noblesa,
aquella que sense saber-ho, aquest matí
m’ha omplert d’una inexplicable dignitat.
No al cinquè pis envoltat d’art i de fum,
molt més amunt.
Allà on les estrelles il•luminen a gent com tu i jo
Els esgarrapa ànimes, els assertius, el romàntics
que saben llegir més enllà d’un gest, d’una mentida, d’una por.
Ahir t’escoltava i recordava la olor de la manta amiga.
Em parlaves de nusos que el cel i els astres desfeien cada nit en la profunditat.
Avui m’he llevat i t’he vist acceptant la teva pròpia noblesa,
aquella que sense saber-ho, aquest matí
m’ha omplert d’una inexplicable dignitat.
1 comentari:
És de valorar molt i molt bonic que algú expressi els seus sentiments més íntims i profunds per a mostrar-nos-ho als demés i fer-los nostres.
Júlia
Publica un comentari a l'entrada