dimecres, 11 de novembre del 2009

Oint

T’escolto entremig de la olor de cafè molt.
T’escolo com ho fa l’assertiu que intenta comprendre el què et passa.
T’escolto però no et dic res. No comparo, no opino, no alliçono.
T’escolto i només així t’estimo.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Avui he somiat amb tu i he pensat que volia saber com estaves. Dedueixo que les coses et van bé. m'agradaria quedar un dia amb tu per parlar, abraçar-te i veure la teva preciosa rialla que ja no la recordo. Amic meu, ens veiem aviat.
Felip

Júlia ha dit...

Això seria bo que ho féssim tots, jo ho intento, ningú hauria d´opinar d´algú sense conèixer-lo ni fins i tot coneixent-lo. Tots mereixem un respecte, una vida, un camí.Però és molt bonic dir que la solució és "estimar".
Júlia

Unknown ha dit...

La podria llegir mil cops i no em cansaria...

:)