dimarts, 23 de març del 2010


13 de març de l'eternitat


Coloma som aquí. Quantes llunes han passat? Les coses han canviat tant! O tant poc. Els teus ulls senzillament maquillats els he vist a tants indrets! Cada dona ha batejat de nou els teus desitjos cap a mi. La vida és més senzilla de com tu la pensaves però tant difícil de com me la feies sentir! Endebades penso que aquell adolescent que vas abandonar no ha deixat mai d’existir. La vida ens perpetua i, inevitablement, tu amb ella.
Si us plau no m’abandonis cap de les nits, en cap dels suspirs.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Martí tots enyorem a la Coloma. Suposo que per tu va ser una persona clau en la teva vida. Me n'alegro molt que puguis posar paraules als teus sentiments. Jo en cara no puc. Segueix escrivint i no canviïs.

Bernat ha dit...

Sempre estarà amb tots nosaltres, és l'espurna q ens ajuda a tirar endavant! per cert m'ha encantat la foto de la ferrata! quina pinta q fots jajaja!! a vere si algun dia d'aquets tornes a passar per casa q vas marxar sense dir-me res com sempre. Apa martina una abraçada Bernat

Aixumorà ha dit...

Ets un click i ella hi serà cada nit. Cada nit.