dissabte, 26 de juny del 2010


Revisions '07
Els carrers buits i la gelor segarrenca ni l’albirem.
Infinita carretera que mai acaba com el calimotxo de litre que portem a les mans.
La innocència més volguda en l’adolescència més perduda.
Llavis tacats de perversió càlida. El principi de la insurrecció, la glopada de la descoberta, el petó i la llàgrima, l’abraçada infinita.
Us continu entreveient cantant cada una de les cançons, rebolcant-nos als sofàs del cau de les il·lusions. Al carrer Major allà on ningú ens molestava i on vàrem aprendre que la companyia és això, companyia. L’esquadró dels que avui sobreviuen a batzegades i que fan de la nuesa una llegenda a voltes inconnexa.




2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'alegra recordar-ho, gràcies

Aixumorà ha dit...

I a mi m'alegra la fotografia, d'un passat encara present, i ben present.
Visca la terra.