Arrossars, mosquits i papallonesEl Delta a l’horitzó i el seu far inquietant capitaneja la novetat d’aquestes terres. Les algues acumulades dibuixen un escull inert just abans de sentir la fredor d’un mar que, l’octubre i l’equinocci, l’estan fent entrar ja en temps de repòs i solitud. Dues papallones s’atansen i només una d’elles reposa sobre el pèl enrossit pel sol. Tothom ha marxat, només quedem les algues mortes, el sol, el mar i jo. Bé i el far.
1 comentari:
suposo que tots hem de fer com el mar. reposar, tranquilitzar-nos i pensar. van bé aquestes èpoques per fer-ho.
un petó Martí. T'estimo molt.
Publica un comentari a l'entrada