Tornar a treure el cabàs de les joguines de l'armari i començar a imaginar un altre món amb els cliks.
dimecres, 11 de novembre del 2009
Oint
T’escolto entremig de la olor de cafè molt. T’escolo com ho fa l’assertiu que intenta comprendre el què et passa. T’escolto però no et dic res. No comparo, no opino, no alliçono. T’escolto i només així t’estimo.
3 comentaris:
Anònim
ha dit...
Avui he somiat amb tu i he pensat que volia saber com estaves. Dedueixo que les coses et van bé. m'agradaria quedar un dia amb tu per parlar, abraçar-te i veure la teva preciosa rialla que ja no la recordo. Amic meu, ens veiem aviat. Felip
Això seria bo que ho féssim tots, jo ho intento, ningú hauria d´opinar d´algú sense conèixer-lo ni fins i tot coneixent-lo. Tots mereixem un respecte, una vida, un camí.Però és molt bonic dir que la solució és "estimar". Júlia
Oint 
3 comentaris:
Avui he somiat amb tu i he pensat que volia saber com estaves. Dedueixo que les coses et van bé. m'agradaria quedar un dia amb tu per parlar, abraçar-te i veure la teva preciosa rialla que ja no la recordo. Amic meu, ens veiem aviat.
Felip
Això seria bo que ho féssim tots, jo ho intento, ningú hauria d´opinar d´algú sense conèixer-lo ni fins i tot coneixent-lo. Tots mereixem un respecte, una vida, un camí.Però és molt bonic dir que la solució és "estimar".
Júlia
La podria llegir mil cops i no em cansaria...
:)
Publica un comentari a l'entrada